Benvolguts senyors, benvinguts a la nova Era. Ara que el socialisme i el comunisme ens ha deixat, només ens queda el capitalisme: la llibertat.
I jo crido: “Censura!” ara que he descobert les obres aclaridores d’Ignacio Ramonet. Perquè ara entenc que la llibertat d’expressió i la censura en règim democràtic prenen noves formes d’execució, però mai desapareixen. Perquè l’omissió passa desapercebuda entre l’asfixiant quantitat d’informació. En un sistema perfecte, en què la censura no està legalitzada, l’ignorem feliçment en un món amb llibertat d’expressió i liberalisme econòmic.
I jo crido: “Censura!” quan m’adono que és així com eduquen també els nostres fills, que ignorants de la història recent (sense aprendre sobre la de la Guerra Freda i, doncs, sense comprendre el següent i conseqüent canvi d’era), viuen en acabat de la Segona Guerra Mundial. Massa joves per haver conegut la Guerra Freda, són criats amb la idea del progrés fins a una era de democràcia i llibertat.
I jo crido “Censura!” quan s’oblida que la “caiguda del mur de Berlín” no només celebrà la fi d’un règim totalitari, sinó el deslliurament del capitalisme de tota competència (de qui tant s’omple la boca) i que, per tant, ja no té la necessitat d’oferir una alternativa al programa social del comunisme. Retorna els seus orígens i ens diu “que tothom és lliure de fer-se ric quan vulgui”, sense contemplar si tots partim dels mateixos recursos ni de les mateixes possibilitats.
I així, els professionals d’aquesta no nova, però sí vencedora política, ens marquen el pas, amb aquest sol objectiu d’omplir-se les butxaques. Perquè, d’altra banda, ja no són qui manen, sinó el nou déu financer.
A. P. V
