Tenim la sobirania. A l’escola, els que encara la teníem de "mitja" qualitat, així ens ho explicaven. Deien que tenim el dret de fer-la servir: de votar aquells representants que creiem que lluitaran per el bé comú i de no votar aquells que ens han decebut en la missió. Això és el que encara diuen i, doncs, el que curiosament transmetem als més petits.
I no obstant això fa molts anys que sabem que no podem estar en contra de l’Estat. I com no estar-hi a favor? Només els rics es posen malalts, i només els seus fills necessiten estudis per poder-los succeir en els seus càrrecs. Jubilació? amb massa sort podria arribar als 67, sense sanitat pública.
Però gràcies a Déu, puc continuar pagant impostos i cada vegada més! Així, em sento solidària amb l'Estat, que està en crisi i, en definitiva, amb el meu país: ajudant els bancs, que de tantes cases no saben què fer-ne; mantenint un cos d'ordre que vetlla per la nostra seguretat...
Però que no ho sabíeu, indignats, que no es pot protestar? ni us podeu manifestar. Ni aplegar. Ni lluitar pels ideals dels nostres avantpassats, ni pels nostres drets, ni per un estat de benestar que va tardar massa en arribar i que sembla desaparèixer abans no ha tingut temps de fer justícia al seu nom? Que no ho veieu que tot va bé? L'Aznar ja ho deia i en ZP sembla estar-hi està d'acord. Sort que tenim la sobirania i que podem seguir votant.
A. P. V
