La "Roja"

Si hi ha alguna paraula que recentment hagi omplert pàgines de diaris i obert els informatius de les cadenes a nivell estatal, aquesta és, sens dubte, la “Roja”. No se sap del cert qui, ni quan, va començar a utilitzar aquest mot per referir-se a la selecció espanyola, però la popularitat d’aquest adjectiu ha provocat la indignació de bona part del conservadorisme espanyol. I és que, com bé explicava l’altre dia la Pilar Rahola al programa d’en Cuní, més d’un de Madrid, quan sent parlar de la “Roja” li ve al cap la imatge de Dolores Ibárruri. No és d’estranyar, doncs, que des de sectors de la “caverna mediàtica” (com diria un famós expresident del Barça) es fomenti un canvi de nom: de la “Roja” a la “Rojigualda”.

Aquest no és un fenomen atípic en la nostre història. És habitual, algú diria que just, que aquells qui ostenten el poder canviïn aquells noms que no s’adeqüen a la seva manera d’entendre la realitat social. De fet, la història recent de Girona n’està ple, d’exemples. Durant la Guerra Civil es produí el rebatejament de molts carrers: el carrer Nou passà a dir-se Ascaso (com el líder de la C.N.T./F.A.I.) i la plaça de Marquès de Camps passà a anomenar-se plaça de Dídac Tarradell (en honor del militant gironí del P.O.U.M. que fou assassinat en el transcurs de les primeres setmanes de conflicte).

Però el mateix passà després, amb la dictadura franquista. Segurament el més significatiu i recordat fou la nova nomenclatura que rebé la Rambla de la Llibertat, que passà a dir-se Avenida del Generalísimo. I és que ahir, com avui, a nivell gironí o espanyol, aquells qui estan en domini de poder volen influenciar la ciutadania i “educar-la” en els seus valors i símbols.



J.P.T.