No sé quin dia era, ni a on va ser, però va ser una lectura ràpida d’una cita de S. Freud. Venia a dir alguna cosa així com allò que ja molts tenim assimilat, que les noves generacions no han de començar de zero gràcies a la transmissió de l’experiència de l’anterior. Sorprenentment, la meva reacció immediata fou de desacord. Però tot seguit “què dic ara! no fa falta cremar-se per saber que el foc crema!”
Tot plegat venia de dies enrere, quan un savi civil, després d’un ben intencionat consell, va deixar anar un “ja ho sé, ja ho sé!” i s’explicà “hi ha coses que un les ha de veure per ell mateix” i continuà “malauradament, l’experiència d’un, no sempre serveix a un altre”. I també tenia raó.
Malgrat no feia referència als ignorats avis, també les seves vivències semblen tenir massa poc a veure amb la nostra quotidianitat. I no obstant, es poden qualificar amb aquest adjectiu que tant ens agrada: són, probablement més versàtils.
I tot divagant, ho vaig lamentar per la història, que sota el nom de la polèmica memòria col•lectiva, va perdent tota funció i quedant, a poc a poc, aïllada en els marcs d’un departament universitari.
A.P.V
Tot plegat venia de dies enrere, quan un savi civil, després d’un ben intencionat consell, va deixar anar un “ja ho sé, ja ho sé!” i s’explicà “hi ha coses que un les ha de veure per ell mateix” i continuà “malauradament, l’experiència d’un, no sempre serveix a un altre”. I també tenia raó.
Malgrat no feia referència als ignorats avis, també les seves vivències semblen tenir massa poc a veure amb la nostra quotidianitat. I no obstant, es poden qualificar amb aquest adjectiu que tant ens agrada: són, probablement més versàtils.
I tot divagant, ho vaig lamentar per la història, que sota el nom de la polèmica memòria col•lectiva, va perdent tota funció i quedant, a poc a poc, aïllada en els marcs d’un departament universitari.
A.P.V
No hay comentarios:
Publicar un comentario